La mobilitat elèctrica: un viatge d’anada i tornada

 

Quan pensem en la transició cap als cotxes elèctrics, sovint ho fem com si fos una gran revolució del segle XXI. Però la realitat és que la història de l’automòbil és, en gran part, circular: fa més de cent anys, els primers cotxes que circulaven pels carrers no eren de gasolina... sinó elèctrics.

Els primers passos: el triomf inicial del cotxe elèctric

El primer cotxe elèctric data de l'any 1834 on es buscaba un mètode de mobilitat net, eficient i silenciosa, mentre que el motor de combustió interna, més complex que un motor elèctric, no va arribar fins al 1861. La comercialització de cotxes elèctrics va començar el 1852, però aquells primers vehicles elèctrics no utilitzaven bateries recarregables. Aquestes no arribarien fins a finals del segle XIX gràcies a les invencions dels francesos Gaston Planté i Camille Faure. A finals del segle XIX i principis del XX, l'electricitat ja s'utilitzava en el transport. Cap al 1900, aproximadament el 30% dels vehicles als Estats Units eren elèctrics, un altre 40% eren de vapor i només el 30% funcionaven amb benzina. 

El declivi: quan la benzina va guanyar la cursa

Aleshores, per què van desaparèixer els cotxes elèctrics? Diversos factors van jugar en contra seu. D’una banda, la limitació de les bateries feia que l’autonomia fos molt baixa, i els temps de recàrrega eren molt lents. De l’altra, Henry Ford va revolucionar la indústria amb la producció en cadena del Model T a partir de 1908, reduint dràsticament els costos dels cotxes de combustió. A això cal sumar-hi la descoberta de grans jaciments de petroli, que va fer la gasolina molt accessible i barata, així com la invenció del motor d’arrencada elèctric, que va eliminar un dels grans inconvenients dels motors de combustió: la maneta d’arrencada. A mitjan dècada de 1920, el cotxe elèctric ja era gairebé una peça de museu.

El retorn de l’electricitat: una necessitat global

Després de gairebé un segle de domini dels motors de combustió interna, el panorama ha començat a canviar. La crisi climàtica, la contaminació urbana i la necessitat de reduir la dependència dels combustibles fòssils han impulsat el renaixement del vehicle elèctric. Però aquesta vegada, les condicions són molt diferents. Avui en dia, la tecnologia ha evolucionat de forma espectacular. Les bateries són més lleugeres, duradores i tenen molta més capacitat. Els punts de càrrega es multipliquen per tot el territori, i la consciència ambiental de la societat, això juntament amb una millor i fàcil conducció ha fet que cada cop més persones optin per solucions sostenibles.

Els governs també han jugat un paper clau: amb normatives que penalitzen les emissions i incentiven la compra de vehicles nets, s’ha posat en marxa una transició irreversible cap a la mobilitat elèctrica. Grans marques que abans vivien del motor de combustió han anunciat que abandonaran completament la producció de cotxes de gasolina i dièsel durant les properes dècades.

Un futur que connecta amb els orígens

Resulta curiós —i inspirador— veure com el futur ens porta de tornada als orígens. Aquella idea inicial d’un cotxe silenciós, net i eficient torna a ser protagonista. Però ara ho fa amb el suport d’una societat digitalitzada, una tecnologia madura i una necessitat global urgent. La mobilitat elèctrica no és només una tendència, és una responsabilitat. I potser, al cap i a la fi, el que estem fent no és innovar... sinó recuperar la idea que ja vam tenir fa més d’un segle, però aquesta vegada, fer-la bé i fer-la durar.