Entrades

Poppy: el protocol obert perquè els agents personals treballin amb la teva web

Cada cop més gent delega tasques a un agent personal: tornar una jaqueta, canviar un vol, revisar una comanda. La majoria d'aquestes tasques acaben en una empresa, i avui l'empresa només té dues opcions:   bloquejar l'agent   o deixar que   es passi per l'usuari , amb la seva contrasenya i l'accés total. Cap de les dues funciona bé. Amb el bloqueig, l'agent no pot fer res; amb l'accés total, l'usuari no pot limitar què fa l'agent una vegada dins, i l'empresa no pot distingir un agent d'una persona ni oferir-li un camí millor. Personal Agent Protocol   (Poppy) proposa un terme mig. És un estàndard obert (licència Apache 2.0) que permet que   l'empresa decideixi què poden fer els agents   i que   l'usuari decideixi què pot fer el seu . L'escala de permisos Entre «bloquejat» i «accés total» hi ha graus intermedis. Prenem l'exemple d'una empresa de lloguer de sales: Cercar sales:   qualsevol agent, sense identificar l'usua...

Agent = IA + Harness

Imatge
Què és un agent Un model de llenguatge, tot sol, rep text i en retorna. Res més. Un   agent   és un sistema que, davant d'un objectiu, decideix quins passos ha de fer, utilitza eines (llegir fitxers, consultar una base de dades, navegar, enviar un correu), mira el resultat i continua fins que acaba la feina. Objectiu, raonament, acció, observació, i tornem a començar. Aquest bucle no el fa el model. El fa el que l'envolta. La IA: el cervell El model és la part que "pensa". Avui hi ha dos grans blocs: Els americans   (Claude d'Anthropic, GPT d'OpenAI, Gemini de Google) són models tancats que s'utilitzen via API. Continuen liderant en les tasques més difícils: arquitectura de codi, revisions crítiques, raonament llarg. A canvi són més cars i les dades surten cap al proveïdor. Els xinesos   (DeepSeek, Qwen d'Alibaba, Kimi de Moonshot, GLM de Z.ai, MiniMax) han fet un salt enorme. Publiquen els pesos del model, sovint amb llicències molt permissives, i són...