Bloc personal d'Albert Alemany

Hi ha una conversa que tinc gairebé cada setmana. Una empresa ha fet la seva prova pilot amb IA, ha funcionat, tothom content… i llavors arriba la factura del mes. I la pregunta deixa de ser   «això funciona?»   per passar a ser   «això ho puc pagar cada mes, per sempre?» . Aquesta segona pregunta és la que quasi ningú es fa abans de començar. I és la que decideix si un projecte d'intel·ligència artificial acaba en producció o acaba en un calaix. A   Alterego   fa temps que hi donem voltes, i la conclusió a la qual hem arribat és poc èpica però molt rendible:   la millor solució d'IA per a una empresa gairebé mai és una sola IA . És una barreja.     El problema no és la intel·ligència, és la factura Els models de frontera —Claude, GPT i companyia— són extraordinaris. Fan coses que fa dos anys eren ciència-ficció. Però tenen una característica incòmoda per a qualsevol director financer:   es paguen per ús . Mentre la IA és un experiment de tre...

  L'estiu és bon moment per a aquesta mena de lectures. Baixa el ritme, la bústia es buida una mica, i de cop tens espai per pensar en coses que durant l'any no t'atures a mirar. Fa poc vaig topar amb una llista de dotze lleis sobre el comportament humà —algunes són psicologia clàssica, d'altres màximes que corren per internet—. Venien acompanyades de "consells" per aplicar-les: com crear urgència, com fer servir la ironia per semblar més llest, com fabricar prova social. Un manual de persuasió, vaja. I em vaig adonar d'una cosa: cada una d'aquestes lleis amaga una bifurcació. Les pots fer servir per manipular els altres, o per entendre'ls. Per empènyer la gent, o per respectar-la. La mecànica és la mateixa; el que canvia és qui ets tu quan l'apliques. Aquí tens les dotze, llegides des d'aquest segon camí. El que costa més. El que, a la llarga, és l'únic que aguanta. 1. Llei de Parkinson — el temps que dones, el temps que ocupa...

Fa uns dies vaig llegir un fil sobre els dotze biaixos cognitius que arrosseguem totes les persones. No era res nou —de Kahneman fins ara en tenim el catàleg ben documentat—, però el vaig llegir amb unes altres ulleres: les de qui es passa el dia ajudant empreses a integrar intel·ligència artificial en els seus processos. I em va caure la pedra a la sabata. Perquè la IA no ens corregeix els biaixos. Els accelera. Un biaix és una drecera mental: una manera ràpida de decidir sense tota la informació. Ens va bé per sobreviure, però sovint ens fa decidir malament. El problema és que ara tenim una eina que respon en un segon, sempre amable, sempre disponible, i que reflecteix com pensem amb una velocitat que abans no teníem. Si decidim amb un biaix, la IA ens el torna multiplicat. Aquí tens els dotze, cadascun amb un exemple del nostre món —el de la tecnologia, l'automatització i la IA— i un petit antídot per no caure-hi. 1. Biaix de confirmació — la IA et dona la raó Cerquem,...

  Hi ha marques que no moren, només esperen el moment adequat per tornar amb un propòsit més clar. Després del camí que us vaig explicar fa uns mesos —de Avantiam cap a Clockio.net—, avui toca tancar el cercle i obrir-ne un de nou: Alterego Web torna . D'on venim: el sentit d'una escissió Avantiam va néixer de la unió d'Alterego Web i Sixtemia amb la voluntat de créixer, sumar coneixement i construir productes propis més potents. I ho va aconseguir: d'aquell camí en va sortir Clockio, un producte SaaS amb entitat pròpia que avui mereix tota l'atenció i tots els recursos sota el seu propi nom. Però quan un producte madura i demana focus, el més honest és donar-li el seu espai. Per això hem fet una escissió: Clockio es constitueix com a empresa pròpia , i la part de serveis i consultoria recupera la marca que millor la representa, la de tota la vida, la que molts de vosaltres coneixeu des de fa més de quinze anys: Alterego Web . No és una marxa enrere. És recupera...